dijous, 23 d’abril del 2009

Per Sant Jordi, Kavafis

Per celebrar aquest Sant Jordi un recull del millor Kavafis, el gran poeta alexandrí. grecalexandrí per ser precís....



DESIGS

Com cossos bells de morts que no han envellit
i els han tancats, amb llàgrimes, dins una tomba esplèndida,
amb roses per capçal i llessamins als peus-
així semblen talment els desigs que han passat
sense que els satisfessin; sense una sola nit
de goig que els fos donada, o un sol matí lluent.

(Trad. Carles Riba)
UN VELL

Dins un cafè ple de brogit, en un racó,
inclinat sobre la taula, seu un vell,
amb un diari al davant, sense companyia.

I en el desengany de la vellesa miserable,
pensa que fruí molt poc dels seus anys,
llavors que tenia força, eloqüència, bellesa.

Sap que ha envellit molt. Se n’adona, ho comprèn.
I el temps en què era jove li sembla com ahir.
Quin interval tan curt, quin interval tan curt!

I pensa: la Saviesa, ah, com es burlava d’ell,
com hi va confiar sempre, quina follia!
Ella, mesquina, li deia: “Demà. Tens molt de temps”.

Recorda els impulsos que va haver de refrenar i tantes
alegries sacrificades. Ara, cada bona ocasió perduda
es mofa de la seva prudència insensata.

Però a força d’haver reflexionat i recordat tantes coses,
el vell ha quedat ben atordit. I s’aqdorm
recolçant el cap sobre la taula del cafè.

(Trad. Alexis E. Solà)



PER ROMANDRE

Deiva ésser la una de la nit,
o dos quarts de dues.

En un racó de la tavern
darrera de l’envà de fusta.
Fora de nosaltres dos, el local era ben buit.
Un llum de petroli a penes l’il.luminava.
El cambrer, que feia el torn de nit, dormia a la porta.

No ens veia ningú. Però
ja ens havíem excitat de tal manera
que prescindírem de qualsevol precaució.

Els vestits es varen mig obrir –no n’hi havia gaires,
perquè abrasava el divinal mes de juliol.

Plaer de la carn
per entre els vestits mig oberts,
apressada nuesa de la carn... I la seva visió
ha traspassat vint-i-sis anys. I ara arriba
per romandre en aquest poema.

(Trad. Alexis E. Solà)

Feliç Sant Jordi a totdon i tothom!

Fotos: Sergi-Al ayn

dissabte, 4 d’abril del 2009

Descripcions 2.0

Una nit descobrint la nostàlgia Alexandrina. Un passeig pel museu dels seus carrers. Converses surrealistes sobre història recent. Sobre història que no torna. Una nit amb alexandrins que es creuen estrangers. Una dia a un barri shaabi. El racisme dels que es creuen tolerants, la tendresa dels que es creuen terroristes. Gent que fuig. Gent a qui no deixen fugir. L’espontaneïtat del carrer. Els contrallums matinals sobre les parades de fruites i peix del suq. Una sheesha. Una carrera enlloc en Mashroua. Un viatge pel temps en tramvia. Les mil cares d’una ciutat. Una nit més brindant amb Sayed Darwish. Controlar el temps. Percebre l’ordre inherent en el caos. Descobrir que el silenci és aquell temps espectacular que separa el takbir del muetzí al trenc de l’alba amb els cinc minuts posteriors.

Viure Alexandria esgota. Desequilibra el més centrat. Enfolleix el més seré. No hi ha dia que no sorprengui. No hi ha dia que no es maleeixi haver arribat aquí. No hi ha dia que no s’agraeixi l’elecció.

Diuen que de l’amor a l’odi hi ha un sol pas. Aquest deu ser Alexandria.