divendres, 29 de gener del 2010

Sudan made in China

Hospitals xinesos per a mutilats de guerra; carreteres xineses per creuar el desert; autocars xinesos per a travessar les carreteres; pel·lícules xineses per a entretenir els que fan servir els autocars. Enginyers xinesos inspeccionant el desert amb curiosos artefactes; obres en camí subvencionades per empreses xineses; com el quilomètric canal xinès en construcció que traspassa petroli del sud cap a les refineries del nord i que ha agreujat l'endèmic conflicte entre Khartoum i els cristians australs.
Símbols del colonialisme emergent del segle XXI. Sense bombatxos ni barrets d'explorador. Sense rifles ni exèrcits armats. Sense remordiments. Autèntics nous colonitzadors del continent africà. Xina ha posat el seus ulls en la terra negra. A la cerca de drets laborals i medis ambients sense legislar. Sudan és una de les perles, tant sols en risc per l'actual procés independentista del sud cristià. Neocolonialisme sota l'estela del capitalisme agressiu xinès. Fins i tot la música núbia, caracteritzada per una escala pentatònica amb reminents asiàtics, dóna una més que curiosa sonoritat xinesa a carrers plens de baratilles pequineses.
I pels carrers d'Atbara, símbol encara viu del colonialisme britànic del segle passat, es viu el contrast d'aquests mons colonials. Separats pel ferrocarril que un dia va ser l'orgull de l'imperi colonial anglès, viuen dos mons a dos ritmes. A un costat de la via encara avui es pot caminar per l'espectacular antiga ciutat colonial britànica sudanesa, el barri de Kitchener, reminiscència de l'antic imperi. Com si els anglesos n'haguessin marxat per potes. El silenci s'apodera entre la imponent arquitectura colonial. Esperant que de qualsevol racó en surti un anglès de pell blanca, allargat mostatxo i copà de té en mà. Fins i tot els fantasmagòrics trens, que es troben amuntegats en un corprenedor cementiri de metall, semblen plorar-ne l'abscència. Com l'antiga església protestant ara clarament reconvertida en magatzem. A l'altre costat de la via, l'atrafegat i sorollòs Atbara africà, l'antiga medina árab, s'accelera al ritme del colonialisme xinès. Pels carrers del seu extens suq on un pot comprar xancletes de platja amb banderes dibuixades de països que els seus venedors desconeixen i samarretes daltòniques dels millors clubs europeus. On sense cap vergonya, fins i tot la samarreta del Barça pot arribar a ser blanc-i-blava per un dia. Amb un segell inconfusible a l'etiqueta on hi diu: Made in China.

diumenge, 24 de gener del 2010

Khartoum

Enormes extensions sense asfaltar juguen a fer de carrers. Cases baixes juguen a marcar-ne els límits. Tant sols a l'horitzó, un futurista envidrat hotel de luxe, al més pur estil Dubai marca registrada, trenca la monotonia urbanística. Paradetes dels productes més variats poblen el polsós espai públic, entre tendes de fuul i sucs de taronja, fent-se espai entre els centenars d'estacions de transport que es troben pels carrers de la ciutat. Oumdurman! Suq esshabby!, criden els cobradors, repenjats de la porta mentre fan xasquejar la llengua ordenant al conductor que reprengui la marxa. Desenes de cadires i miralls alineats entre la sorra es converteixen en pràctiques perruqueries al ritme de radiocassets que escupen encomanadisses melodies a mig cavall del món àrab i l'africà. Dones etíops i eritrees, refugiades dels conflictes bèl·lics veïns, fan cantonades. Però, lluny de vendre els fruits de la seva passió seuen a terra cuinant a la brasa deliciosos tes amb cardamom que serveixen en improvisades cafeteries a ras de terra.

El mar ètnic dóna color a la gris sorra. Infinits i bellíssims trets facials es barregen amb tots els tamisos possibles de la pell negra. La ciutat és la conglomeració de l'Arc de Sant Martí ètnic del país. Sudan, el país dels negres, com l'órígen àrab del seu nom demostra. Fins 214 grups ètnics poblen la vasta extensió del país. Beja, Dinka, Kreish, Kuku, Lokoya, Madi... Els acolorits vestits de les seves dones acaben d'omplir de llum el monòton paisatge urbà.

Benvinguts a Khartoum, capital del país més gran d'Àfrica. Allà on el Nil blau es troba amb el Nil blanc en el seu camí cap a Egipte. La ciutat de les mil estacions. Allà on el camí més ràpid entre un punt i un altre no és mai la línia recta. Un còctel ètnic i cultural de vertigen.