Un aire inquietant envolta Alexandria. La vida als carrers ja no és el que era. Si més no als principals mercats Allà on la vida es fa i es desfà tot comprant un quilo d'albergínies i mig quilo de carabassons sota un sol de justícia.
La policia, sense nocturnitat però amb alevosia, ha desterrat dels carrers les desenes de parades que les poblaven i que convertien el gris asfalt en colorits mercats a l'aire lliure. A cops de bóta, fruites i verdures han rodolat per terra abans de caure en el més trist silenci mentre els carros que les sustentaven han passat a engrossir els magatzems policials. Allò que ahir eren vermells tomàquets, carnosos dàtils o conills esperant per ser degollats avui ha estat substituït pel metall dels cotxes aparcats. Allò que ahir eren dones fent-la petar sota el ritme de les ofertes del dia avui és el silenci rescremat de l'irregular asfalt del carrer. Ahir eren acalorades discussions, sovint baralles, avui son nens que aprofiten i que, tot jugant a pilota, rebenten els fluorescents de les botigues que queden dempeus. Ni els vells surten a pipejar les xixes al carrer com solien. Sota la atenta mirada de la benemèrita egípcia, ningú gosa ocupar un centímetre més del permès.
I el debat ha omplert carrers i cafès. Mentre alguns asseguren que la situació tornarà a ser la d'abans amb el temps, d'altres tenen clar que això només és el principi d'una ràtzia global. Tal i com ha anunciat el govern local, qui ha deixat que la política del pal i la pastanaga es quedi únicament en la primera part del binomi. Sense solucions en un país sense oportunitats. Els arguments, paraules que a tots us sonaran: ocupació il·legal de l'espai públic, inconcebible economia submergida... Tot sota aquesta rídicula teoria política tant absurdament estesa entre la classe dirigent de treure les expressions de misèria dels centres de les ciutats per fer creure a la gent que aquesta ha deixat d'existir. Ojos que no ven, corazón que no siente, diuen.
Us sona de res?
La autèntica globalització. La de l'estupidesa. La del poder i l'abús.
De Fraga a Pequín i de la rambla del Raval als carrers d'Ibrahemiya.
Aquells que avui ja no llueixen al color de cogombres, patates o cebes....
Foto: Al_Ayn
1 comentari:
joder, cómo está el patio.... cuando pasamos por allí el otro día parecía que se había muerto alguien..
El zoco de ibrahimiya (que sale incluso en los libros de texto de egipcio coloquial) era para Ibrahimiya, lo que este barrio es para Alejandría. ou ba3deen?
Publica un comentari a l'entrada