dimarts, 23 de febrer de 2010

K

L'osta Ahmed fa sonar enèrgicament el seu clàxon i escridassa enfurismat el policia de tràfic que l'impedeix prendre, com cada dia, el carrer Nabi Daniel i arribar a l'estació de Masr. El policia, recolzat per una suposadament robusta filera de tanques, li explica que el carrer és tallat. Que no hi pot passar cap vehicle motoritzat. Però no hi ha manera, l'osta Ahmed vol prendre com cada dia aquest carrer ja que qualsevol camí alternatiu li portarà una bona estona. Tenint en compte que en aquesta ciutat els taxímetres no son més que decoracions d'antiquari en taxis de museu, la discussió cobra el seu sentit. El client difícilment accedirà a pagar el canvi de recorregut.

El tímid divorci de dos gegantins edificis és la raó d'aquesta petita discussió. La policia ha decidit tallar la part alta del carrer Nabi Daniel, cor de l'Alexandria clàssica, allà on quioscos de llibres vells i improvisades paradetes de roba o bolígrafs es recolzen als capós dels cotxes. Una tenebrosa escletxa s'ha obert entre aquests dos edificis, el que ha provocat el ràpid desallotjament d'aquests. Els veïns i curiosos es queden estona observant la esgarrifant obertura que separa les dues parets mentre els venedors ambulants no paren de cridar les darreres ofertes del dia.

La il·legal recent construcció d'una nova planta a l'edifici n'ha fet trontollar el fonaments i el fantasma d'un nou ensorrament ha planat de nou sobre Alexandria. Quelcom desgraciadament massa habitual. O sinó que preguntin al barri de Carmús, on ni dues setmanes abans treien 4 cossos inerts de sota la runa. Fantasma quotidià de la vida alexandrina en que l'avarícia d'un posa a d'altres en capses de fusta (o en el cas islàmic, en mortalla). Allà on l'Especulació assassina, en sentit social i en sentit literari, mentre un funcionari de protocol·lari bigoti rep una bossa d'esports on hi diu, implícitament, que cal mirar cap a un altre costat. Aquell en que hi ha un retrat del rais Mubarak.

I, de mentrestant, al carrer Nabi Daniel els veïns semblen esperar que l'edific caigui tot sol i veure la polseguera que genera. Curiosa metàfora quan hom pensa en l'home del retrat...




Foto: Flickr-Al Ayn

Cap comentari: