dimarts, 16 de juny del 2009

Taxistes (1)


Un taxista assetjat pels efectes dels opiacis condueix mecànicament el seu cotxe groc i negre pels carrers d'Alexandria. Al·leies coràniques ressonen per l'estèreo del vehicle. Més en senyal de superstició que no pas d'autèntic fanatisme religiós. Un vianant li ordena aturar-se. El passatger puja al seient del darrera del destartalat taxi. Assalam aleikum, saluda al taxista que, protocol·làriament, retorna la pau i la misericòrdia divina al seu nou client. Engega, no sense esforç, la desballestada carrossa el conductor i a través de l'enormement estirat retrovisor estableix contacte amb el seu client.


Per un instant el conductor surt del somni produït per l'opiaci que ha ingerit. Probablement una pastilla per pal·liar el dolor del càncer però no seria el cas. Ell no està malalt. Aquí els taxistes sovint fan servir-les per alleugerir un altre tipus de càncer anomenat treball. 7 lliures, menys d'un euro, per una pastilla al mercat negre. Tot i que el tema central és el famós discurs d'Obama, de mica en mica va deixant anar el decàleg egipci de preguntes bàsiques. “d'on ets?”, “Estàs casat?”, “musulmà o cristià?”, “de què treballes?”, “on vius?”.... Se li nota la mà trencada de fer qüestionaris als seus clients i planteja les preguntes en el seu moment adient. Sense incomodar ni tant sols el menys avesat a aquest estil àrab de fer les coses. No obstant, n'és tot un professional.


De totes formes el tema principal, la visita d'Obama a El Caire, pren un rol central:

  • Ja has escoltat el discurs d'Obama? Jo no, no tinc cap interès d'escoltar-lo. Ja n'estic fart que vinguin aquí a dir-nos el que hem de fer. Mira, a mi em sembla molt bona persona i tot el que sigui, però mentre segueixi permetent la mort dels nens a Gaza jo no l'escoltaré. És que no has vist el que han fet els jueus a Palestina? Ells si que son un bon problema! Son uns assassins, no té nom el que fan. Matar nens, bombardejar hospitals... I Obama no fa res per evitar-ho. I que me'n dius de l'Afganistan!? Mira, els musulmans som gent tranquil·la i pacífica. El nostre profeta ens va dir que no havíem de matar a ningú, però si ens busquen ens trobaran. Jo no penso fer res a ningú, però si em venen a buscar em trobaran. Els musulmans no ens estarem de braços creuats veien com maten els nostres germans...

I el viatge acaba bruscament a la parada d'autobusos davant l'arenga d'un taxista que, abandonant els efectes dels opiacis alerta: Aleikumus assalam...que la pau sigui amb vosaltres.


Foto: Sergi-Al Ayn