divendres, 29 de gener de 2010

Sudan made in China

Hospitals xinesos per a mutilats de guerra; carreteres xineses per creuar el desert; autocars xinesos per a travessar les carreteres; pel·lícules xineses per a entretenir els que fan servir els autocars. Enginyers xinesos inspeccionant el desert amb curiosos artefactes; obres en camí subvencionades per empreses xineses; com el quilomètric canal xinès en construcció que traspassa petroli del sud cap a les refineries del nord i que ha agreujat l'endèmic conflicte entre Khartoum i els cristians australs.
Símbols del colonialisme emergent del segle XXI. Sense bombatxos ni barrets d'explorador. Sense rifles ni exèrcits armats. Sense remordiments. Autèntics nous colonitzadors del continent africà. Xina ha posat el seus ulls en la terra negra. A la cerca de drets laborals i medis ambients sense legislar. Sudan és una de les perles, tant sols en risc per l'actual procés independentista del sud cristià. Neocolonialisme sota l'estela del capitalisme agressiu xinès. Fins i tot la música núbia, caracteritzada per una escala pentatònica amb reminents asiàtics, dóna una més que curiosa sonoritat xinesa a carrers plens de baratilles pequineses.
I pels carrers d'Atbara, símbol encara viu del colonialisme britànic del segle passat, es viu el contrast d'aquests mons colonials. Separats pel ferrocarril que un dia va ser l'orgull de l'imperi colonial anglès, viuen dos mons a dos ritmes. A un costat de la via encara avui es pot caminar per l'espectacular antiga ciutat colonial britànica sudanesa, el barri de Kitchener, reminiscència de l'antic imperi. Com si els anglesos n'haguessin marxat per potes. El silenci s'apodera entre la imponent arquitectura colonial. Esperant que de qualsevol racó en surti un anglès de pell blanca, allargat mostatxo i copà de té en mà. Fins i tot els fantasmagòrics trens, que es troben amuntegats en un corprenedor cementiri de metall, semblen plorar-ne l'abscència. Com l'antiga església protestant ara clarament reconvertida en magatzem. A l'altre costat de la via, l'atrafegat i sorollòs Atbara africà, l'antiga medina árab, s'accelera al ritme del colonialisme xinès. Pels carrers del seu extens suq on un pot comprar xancletes de platja amb banderes dibuixades de països que els seus venedors desconeixen i samarretes daltòniques dels millors clubs europeus. On sense cap vergonya, fins i tot la samarreta del Barça pot arribar a ser blanc-i-blava per un dia. Amb un segell inconfusible a l'etiqueta on hi diu: Made in China.

Cap comentari: