dimecres, 1 de juliol de 2009

Taxistes (2)

Sona un telèfon al taxi. No és del conductor. Tampoc del turista que du de paquet. Algú se'l deu haver deixat. El taxista fa els honors:

  • Sí?.....com que qui és? Si es vostè qui ha trucat!.......ah, que has perdut el telèfon., Doncs te'l deus haver deixat al taxi...... Ei! En nom de Déu que jo no soc cap lladre...... ara estic fent una carrera amb un turista però quan acabi te'l duc...... et va bé quedar per Midan Attaba?.... Com que si em puc apropar a Ciutat Nasr? Això em queda a més de mitja hora d'on soc ara!

El conductor i el seu interlocutor s'encaparren en un frenètica discussió sobre quin és el lloc més adient per trobar-se. La plaça aquesta, el cinema aquell, la parada de metro de més enllà. Tot entretallat pels bruscos moviments del conductor cada cop que es topa amb un control policial intentant dissimular que xerra per telèfon. “Ya salam, la poli!” exclama, mentre llença bruscament a terra el telèfon amb la potserior ajupida amb el cap entre les cames rebuscant el mòbil un cop passada la garita policial. Tot, evidentment amanit amb involuntaris cops de volant que de poc envien el taxista, el turista i el nokia de primera generació terraplè avall. Tot plegat, en definitiva, sensiblement més perillós que la trucada mateixa i davant l'atenta estupefacció del turista que, sense entendre res del que està passant, està al·lucinant al seient del darrera.


En 5 minuts torna a sonar el telèfon i l'escena es repeteix. Que si pots venir aquí, que si estic lluny d'allà, que si et penses que soc el teu criat, que si això que si allò. Volant aquí, volant allà. Una mica més tard, una nova trucada:

-Sí? No, no soc el Mahmoud....soc el taxista . El Mahmoud ha oblidat el seu mòbil al meu cotxe.....en nom de Déu que no soc cap lladre!....

En 5 minuts el telèfon sona fins a 20 vegades, extenuant un taxista que acaba optant per deixar la politonia del Nokia estavellat com a monòton fil musical. “Llàstima que no tingui Mohamed Mounir, aquest noi”, encara bromeja. I així és com el nostre apreciat turista travessa mig Caire sencer als ritmes d'un telèfon mòbil estavellat al seient d'un taxi Lada qualsevol.

Tant real com la vida mateixa....