- Somio anar a veure el mar i navegar en una barca amb en Nagui i les nenes
Perquè en el segle XXI, el segle dels vols a baix cost i la prostitució total de les distàncies, encara queda gent que somia en un viatge a menys de 10 quilòmetres de casa seva. Perquè en el segle XXI en que hi ha gent que pren un avió a Barcelona per anar a sopar a la riba del Sena i tornar la mateixa nit, encara hi ha a qui la seva vida no va més enllà del seu barri. De les 4 cases i els 4 carrers de cada dia. De l'escola al mercat. Del mercat a casa. I de la cuina al rebedor on, això sí, no hi pot faltar mai la lluminària de la capsa tonta. Aquella qui supleix l'home en les llargues jornades laborals que s'estenen per setmanes fent de porter al barri d'Ibrahemiya. “La meva companyia” diu amb poca dissimulada resignació mentre el seu marit senyala a l'horitzó les llums de la autopista Internacional. I assegura amb ignorant fermesa que aquella carretera et condueix arreu del món on es desitgi anar. Que per això té aquest nom. Tant sols s'ha d'escollir el destí. “La Meca, Londres, Barcelona; qualsevol lloc del món” assegura amb la dignitat que un servidor no sap trencar.
I quan la nit arriba i Sanna tanca els ulls somia en viatjar a la llunyana platja d'Alexandria. Allà on es troba el seu horitzó més llunyà. A 20 minuts i 30 cèntims d'euros de viatge en mini bus.
1 comentari:
sí sí... molt raonable, però que visca ryanair i la prostitució... de les distàncies ;-)
Publica un comentari a l'entrada