7arami

Abed fa veure que escombra l'escala de l'edifici. Ho fa perquè és final de mes. Perquè sap del cert que l'endemà arriba Mohamed, el propietari. Perquè creu que així l'enganya i li fa creure que és un porter actiu i eficient. Però en realitat es passa més de la meitat del dia tancat en la seva habitació, de 4 metres quadrats i escassa il·luminació al peu de l'escala, entaforat al llit i remugant cada vegada que algú fa soroll entrant per la porta que suposadament ell custodia. Que suposadament custodia des de fa més de 25 anys, quan abandonà les misèries de l'Alt Egipte per convertir-se en porter del barri d'Ibrahemiya, a Alexandria. Ell és saidi, un gentilici denostrat a Egipte. Que s'associa a la imbecil·litat i la ignorància. A Egipte els saidis son com els habitants de Lepe, objectiu dels més variats però familiars acudits que un pugui imaginar. Ja sabeu perquè un saidi fa això o això altre?

I Abed intenta trampejar sempre amb els seus inquilins. Cada primer de mes els reclama les 50 lliures mensuals amb que s'alimenta. I s'esforça a semblar més actiu els 2 dies anteriors a passar a fer la col·lecta. S'ofereix a fer la compra, a rentar el cotxe o carregar les bosses...

I passa els dies així. Observant el carrer a través del finestral de l'edifici, o a la porta d'entrada saludant els veïns o, normalment, removent-se i estirant els llençols a la seva diminuta habitació. I cada dia se sent martiritzat pels retrets de la seva dona que, carregada de remordiments, reclama pietat i misericòrdia divina. La culpa se li menja les entranyes dia i nit des que els veïns del quart tercera van descobrir que algú els havia estat entrant a la casa. Que algú els havia estat robant a la seva pròpia casa. I resa per a que ningú els posi la mà a sobre. Que ningú truqui a la policia. Que ningú, en nom de la Llei, els rebenti la cara per un grapat de dòlars...abans no faci Al·là en forma de membre del cos de seguretat...