dilluns, 8 de juny de 2009

Quan les parets escolten

Ell és un jove europeu que viu a Alexandria. Un hauaga. Un guiri membre de la diàspora francesa que, aprofitant les infinites possibilitats del món de les beques del país veí, està vivint a Egipte. I, aprofitant les possibilitats de la proximitat geogràfica va viatjar recentment a Jerusalem amb un grup d'amics europeus. Va visitar la ciutat santa, però també els horrors de la agressió israeliana a terra palestí. I va tornar horroritzat. Horroritzat per les injustícies dels checkpoints, de la doble ciutadania, dels murs de vergonya i les gàbies de la misèria palestina construïda sobre l'opressió constant d'un poble sobre un altre.


I a pocs dies d'haver tornat d'aquest viatge, el seu porter el fa esperar un moment en arribar a casa. Ell espera tot estranyat al portal de casa mentre el seu porter sembla parlar amb algú que ell no veu. I aquest algú, al cap de poc, se li apropa i el convida, sense més explicacions, a acompanyar-lo. Sense entendre res, segueix l'home per unes escales interiors del seu propi edifici fins a entrar en una estranya oficina. Allà, parapetades sota un retrat del rais Mubarak, hi ha una taula i unes poques cadires. El convida a seure.


L'home seu, es treu una cigarreta de la butxaca de la camisa i, sense badar boca, comença a fumar. I dins aquest surrealista estampa la porta s'obre repentinament. I apareix un home de bigoti marcial i postura activa, que en un forçadíssim francès li dóna la benvinguda i, sense ni tan sols presentar-se, li etziba un protocol·lari però estrany qüestionari. “Quan fa que vius a Egipte?”, “Què hi fas?”, “Quan marxaràs?”.


I allà sota, en una recòndita habitació del seu mateix edifici, 4 plantes per sota de casa seva, amb un egipci fumant sota una fotografia del president de la República i un altre de macarrònic accent francès fent estranyes preguntes, es troba el nostre amic. Mirant de contestar un qüestionari. Sense saber a on porta tot allò. I és així com ha descobert les clavegueres d'aquest país. I ho explica als seus amics europeus que també viuen a Alexandria. I ho explica tot extasiat als bars alexandrins. Allà on fins i tot les parets escolten. Allà on fins i tot les parets escolten, bevent una cervesa.