Una ombra anònima enmig de la jungla d'asfalt cairota puja a un microbús. És molt més que mitjanit, encara que queden un parell d'hores pel fahr, la pregària de la matinada. “Tahrir?” pregunta, i puja davant el subtil assentiment del conductor. El fil musical obsequia amb un “Grandes éxitos del Corán” que sembla anestesiar la parròquia. El silenci, sepulcral. Ni en una mesquita. Com extasiats una parella de joves resten immòbils als seients del darrera. Mirada fixa. Però la seva anestesia no sembla precisament religiosa donat el vermell dels seus ulls.
No sembla anar amb el conductor, que a endimoniada velocitat comença a sortejar a tort i a dret obstacles al mig de la via. I per obstacles s'entenen cotxes que van a velocitats tant molestes per a un conductor de microbús com els 80 o 90 km/hora. Dins de la ciutat. El tosc i més aviat grassonet conductor es converteix, per un moment, en Fernando Alonso i creu viure un Gran Premi de Fòrmula 1. Com si les paraules del llibre sagrat el protegissin apura cada frenada, escora la furgoneta a cada revolt, i accelera a cada llarga. Els desendreçats carrers del Caire es converteixen per un moment en les luxoses avingudes de Mónaco en un dia de Gran Premi qualsevol. No hi falta res. Els luxosos iots de la platja francesa son avui desangelades faluques i ferris que es cauen a peces i la seva Mitsubishi de 4a o 5a mà passa a ser el darrer model de Ferrari. És llavors que el silenci es trenca pels crits d'un vell des del fons del microbús. “Però que ens vols matar?! Que ets boig?! Que vols fer el favor de vigilar?!”. “No es preocupi ya hagg, tot controlat” crida. Però en aquell moment un forat al paviment fa saltar pels aires el microbús. Els més alts reboten amb el cap al sostre. Fins i tot als xavals se'ls hi baixa la fumada. “Ho sento, penya” diu el conductor sense deixar de prémer l'accelerador.
I de sobte les paraules del radiocasset troben resposta. El vell comença a llegir, ell també, el llibre sagrat.
Foto: Al-Ayn
No sembla anar amb el conductor, que a endimoniada velocitat comença a sortejar a tort i a dret obstacles al mig de la via. I per obstacles s'entenen cotxes que van a velocitats tant molestes per a un conductor de microbús com els 80 o 90 km/hora. Dins de la ciutat. El tosc i més aviat grassonet conductor es converteix, per un moment, en Fernando Alonso i creu viure un Gran Premi de Fòrmula 1. Com si les paraules del llibre sagrat el protegissin apura cada frenada, escora la furgoneta a cada revolt, i accelera a cada llarga. Els desendreçats carrers del Caire es converteixen per un moment en les luxoses avingudes de Mónaco en un dia de Gran Premi qualsevol. No hi falta res. Els luxosos iots de la platja francesa son avui desangelades faluques i ferris que es cauen a peces i la seva Mitsubishi de 4a o 5a mà passa a ser el darrer model de Ferrari. És llavors que el silenci es trenca pels crits d'un vell des del fons del microbús. “Però que ens vols matar?! Que ets boig?! Que vols fer el favor de vigilar?!”. “No es preocupi ya hagg, tot controlat” crida. Però en aquell moment un forat al paviment fa saltar pels aires el microbús. Els més alts reboten amb el cap al sostre. Fins i tot als xavals se'ls hi baixa la fumada. “Ho sento, penya” diu el conductor sense deixar de prémer l'accelerador.
I de sobte les paraules del radiocasset troben resposta. El vell comença a llegir, ell també, el llibre sagrat.
Foto: Al-Ayn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada