dijous, 13 de maig del 2010

Baralla

Rebombori.

Una corredissa.

Gent que s'amuntega per veure què ha passat.

“Baralla!” crida n'Ahmed.

Els curiosos van en augment.

Fins i tot la vella Shaimaa ha decidit baixar al carrer a veure què passa. S'ha agafat la cadira per a reposar el seu enorme darrera ple de varius. I gaudir de la telenovel·la d'avui a la nit.

Mahmoud crida Osama perquè ha deixat la tenda buida amb l'afany de veure què passava.

“n'hi ha un que porta un ganivet” diu Sami. “És una espasa” corregeix, en plena competició per veure qui l'ha vist més grossa el jove Karem.

Els vidres es trenquen.

Que si em cago en el teus morts, que si en el meus morts s'hi cagarà ta puta mare. Que si el cony de ta mare i que si el cony de la teva. Que si Déu prengui la teva casa en flames i tot un reguitzell d'insults en la llengua del profeta.

I l'espectacle es converteix en l'entreteniment de la nit. La vella Shaimaa, que s'ha hagut de discutir amb el seu fill Saïd per a que la deixés veure el desenllaç de la baralla asseguda a la seva cadira plegable, no es perd ni un detall de la telenovel·la. La gent fa números per veure quin és el motiu i quan trigaran a fer les paus.

I abans de que surtin els crèdits la gent s'avorreix de la telenovel·la i canvia de canal.

Osama torna a la tenda.

Ahmed torna a seure a pipejar la seva sheesha al cafè.

Sami i Kareem reprenen la seva partida de tauila.

I la vella Shaimaa agafa tota desenganyada la seva cadira i puja a casa.

“A veure si en posen alguna de bona al Melody” Pensa mentre puja escales amunt....

1 comentari:

Wambas ha dit...

Vaja, aquí les telenovel·les no són tan agresives. Si volem veure sang i fetge hem de veure els programes del Cor o sortir al carrer.
Salutacions