dimecres, 8 d’octubre de 2008

18 dies

Dimecres 8 d'octubre. 20.02 hores. Verntallat street - VdG
Milers de bombetes de baix consum, de fluorescents, d'enormes focus industrials, de llums de cotxes, de pantalles d'ordinador, de televisors de plasma que van il·luminant la ciutat malalta. Configuren una àurea al seu voltant que sembla màgica el temps just d'adonar-se que no és més que el reflexe de la pol·lució metropolitana que ens envolta...
El compte enrera ja no s'atura. 18 dies. No és cap consigna. Una simple xifra, que dia a dia s'anirà fent petitat mentre els nusos a l'estòmac s'aniran fent cada cop més grossos.
Mica en mica es van aclarint les coses. La boira s'esvaix al ritme que Egipte s'apropa i Alexandría es veu a l'horitzó. El tema allotjament va prenent cos, les referències de la ciutat i el país cada cop son millors...tot pren cos...excepte petites coses que, com les pomes sobre el cap de Newton, cauran pel seu propi pes. Seguim sense saber gaire res de la Madrassa lilughat, l'escola d'idiomes i digne de reportatge propi és la curiosa versió egípciaca del Vuelva usted mañana que ens ofereix dia rera dia l'ambaixada d'Egipte a Madrid... (prometo escriure al respecte abans de marxar)
Tot i ocasionals preguntes dubitatives, el que queda cada cop més clar és la necesitat mútua (tant del Sergi com meva) de canviar d'aires. Fugir de la ciutat podrida...Malgrat que sapiguem que, un cop la deixem enrera, l'enyorarem, junt amb la seva gent (la nostra!), com el que més.

Ilalika!

1 comentari:

joel ha dit...

Que be que escrius almunqui!!
Nosaltres també us trobarem a faltar, sort!!

Petonets

Joel