dimarts, 20 d’octubre de 2009

Mafia escolar

La agenda del mòbil de Nagui és una llista peculiar. Un cúmul d'irracionals símbols que ell associa a cadascun dels seus preuats amics. Com l'asterisc que representa la inquilina del 3er 2a o el seguit de punts i interrogants que ell associa al verdurer de la cantonada. Avui li demanarà al noi del ciber cafè que li escrigui una “carta per ordinador” per a la amiga francesa que l'any passat vivia al 2n 2a. Solucions quotidianes al seu analfabetisme galopant.
Marua i Mariam son les dues filles de Nagui. El seu orgull, poder dur-les a escola. El seu desig, que facin allò que ni ell ni la seva dona Sanaa han pogut mai. Solucions pràctiques per a sortir del cau.
Però no és feina fàcil.
Les nenes van començar fa uns dies l'escola a un centre públic. El govern disposa de centres per a les famílies més desafavorides en que el preu de l'educació (si és que en podem dir així) és mínim. Lamentablement equiparable al propi nivell educatiu. Però com que sembla que ni això pot ser gratuït, el director de l'escola demana a Nagui la gens menyspreable xifra de 350 lliures mensuals per a que les nenes tinguin classes particulars i puguin passar el curs. Assegura, ell, que de cap altra manera les nenes podran passar els seus cursos.
350 lliures no son més que 40 euros. 20 euros mensuals per nena en educació. Però quan una persona, com en Nagui, amb prou feines esgarrapa 400 lliures de sou mensual a base de les propines que els inquilins del pis on treballa li donen, la perspectiva canvia. I si a això se li suma l'entrepà diari de les nenes i el gens menyspreable augment dels preus, la situació s'arrodoneix espectacularment.
És per això el Nagui es va reunir amb el director de l'escola i va mirar de buscar una solució. La solució. Reduïm les 350 a 210 lliures mensuals. I signem l'expedient per l'any que ve.
Marua i Maríam tenen 6 i 9 anys d'edat, respectivament. Van a primer i tercer de l'escola primària. Es fa difícil entendre perquè han de necessitar classes de repàs dues noies d'aquesta edat quan ni tant sols han començat l'escola. Ningú les ha preguntat encara res. Ni tant sols el nom. Però el senyor director sap perfectament el que es diu. Ni Marua ni Mariam necessiten classes de repàs, però és cert que si Nagui no paga elles no passaran de curs. I Nagui accepta el xantatge.

En el cercle de la màfia escolar del sistema educatiu egipci un director suborna un illetrat jugant amb el seu únic somni: l'educació de la seva canalla. El xantatge d'un sistema educatiu fet amb les propines del pressupost en que la màfia és la única via per a que un professor arribi a cobrar 50 euros mensuals...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A vegades no se si el que escrius són relats o escenes quotidianes, però sigui com sigui és lamentable que es pugui arribar a aquestes situacions.
Edu (sembla que no m'accepte el compte de wordpress)

Masriya22 ha dit...

Penoso y real, no sólo en el ámbito de la educación, creo que esa situación se puede extender a toda la Administración egipcia.

Como siempre, gran post.

Saludos.