Un cop l'arbitre va xiular l'inici del partit, com per art de màgia, els carrers es van desertitzar. Ni clàxons, ni soroll, ni tant sols cotxes. Ningú excepte 4 despitats i els guàrdies de seguretat que preguntaven a tot aquell qui passava quin era el resultat. Ni el trencament del dejuni de Ramadà va deixar els carrers com l'Egipte-Algèria. 
Pantalles als llocs més inversemblants servien per seguir el partit. Aglomeracions davant les pantalles més inesperades. Una noia arreglava l'antena del televisor de la farmàcia. Grups de joves segueixen el partit entre les desenes de televisors engegats de la tenda d'electrodomèstics. Televisors sobre capses de patates fregides, cadires i fins butaques al mig del carrer o flassades a les portes de la perruqueria per seguir el que passava a Sudan. Uns infants onegen la bandera egípcia tancats en un 4x4 aparcat davant d'un cafè mentre el seu pare segueix el partit amb els amics.
Però finalment Algèria va batre l'equip dels faraons provocant que la decepció s'estengués pels carrers d'Egipte. Cares llargues i poc habitual mal humor generalitzat. Un inusual i corprenent silenci envaïa els carrers. Com si d'un funeral es tractés.
El vell Ahmed haurà de despenjar demà la tricolor amb resignació de la porta del seu quiosc. Egipte tornarà a perdre's un Mundial. Un any més.
L'opi ha viatjat a Alger. L'opi ha agraciat avui Buteflika.
Foto: reuters
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada