dimarts, 17 de novembre de 2009

La guerra del futbol

Diuen que la religió i el futbol son l'opi del poble. Si això és realitat Egipte está a la vora del col·lapse. El coma. A les tradicionals sortides de to del sheikh Tantawi i altres telepredicadors de l'Islam ara s'hi afegit la bogeria nacional per la selecció de futbol. En un país on la dialèctica futbolística és un bipartit Ahly-Zamalek, la selecció de futbol serveix “per unir un poble”....i de pas oblidar les misèries col·lectives. Quelcom que el Règim, com totes la dictadures sabudes i per saber, coneix molt bé.

Egipte i Algèria es juguen demà, en un agònic partit de desempat a Khartoum, el bitllet cap al Mundial de futbol de Sud-àfrica 2010. I es preveu una guerra. El partit es va veure forçat després que dissabte Egipte guanyés 2 a 0 Algèria, empatant així els dos equips en punts i golaverage tant particular com global. Un gol en dubtós fora de joc de Meteab en el minut 96 de partit va forçar aquest inusual partit de desempat a la capital del Sudán. Els carrers de tot Egipte es van veure, llavors, envaïts per l'eufòria col·lectiva. Clàxons rebentant timpans, desodorants convertits en improvisats sortidors de foc i cotxes sobrecarregats d'eixalabrats seguidors cridant “Masr, Masr!” (Egipte-Egipte!) o “Ya rab, ya rab” (Oh Déu). Milers i milers de banderes pels carrers, a totes les cantonades, pintades a les cares dels més petits. Colorits cartells a les tendes més impensades convidaven la joventut a pintar-se els colors nacionals a les galtes.

I després de la tempesta.....arriba una nova tempesta. Sudan ja ha anunciat un desplegament de 15000 policies per aturar la guerra egípcio-algeriana. Una cosa que no és broma. Poc abans del partit de dissabte 4 jugadors algerians van resultar ferits en ser apedregats per aficionats egipcis en arribar a El Caire. Una història que cap egipci s'ha volgut creure. 30 aficionats van resultar ferits (20 d'ells algerians) en els enfrontaments que van seguir el partit del Caire. Res comparat amb els milions de pèrdues en mòbils que l'empresa de capital egipci Orascom ha denunciat a Alger després que milers d'algerians la prenguessin en ira pel resultat del partit. Egyptair també ha denunciat atacs contra les seves seus en terra algerí. Fins i tot a Marsella es van registrar incidents. Però la història entre Egipte i Algèria no ve de nou. Una curiosa intoxicació de l'equip egipci en el partit d'anada a Alger mesos enrere ja va posar en antecedents de la ferma amistat entre uns i altres.

Ara fa 20 anys Egipte es va classificar per última vegada per un mundial (Itàlia 90) i va ser precisament contra l'equip magrebí. En un partit plegat d'incidents fins i tot un jugador algerí va acabar a presó per agredir amb una ampolla de vidre un membre de l'staff egipci.

Mentre el partit no arriba, les televisions estan saturades de milers d'anuncis sobre el partit. Coca-Cola, Heinz Ketchup, Pepsi... Les grans multinacionals asseguren a cadascun dels països que donen suport a les seleccions respectives en una mostra més del cinisme capitalista. Els diaris van plens de notícies sobre el partit, les televisions no parlen d'altra cosa. Com caigut del cel, el Règim agafa el relleu. Ni la psicosi de la grip porcina havia endormiscat tant el poble egipci. El Règim ho aprofita. Els autobusos del Caire demà seran gratuïts, el Partit Nacional Democràtic (llegeixis El Partit) ha regalat centenars d'entrades a canvi d'interessos polítics, milers de tiquets s'han venut a 100 lliures (14 euros) amb vol inclòs.

Khartoum serà demà una guerra. La guerra per l'opi del futbol.