La Paca posa la seva mirada a l'horitzó després d'haver mirat d'assaborir les 4 fulles d'herba que li han donat per dinar avui. Fa veure que no se n'adona de res del que li passa al seu voltant. Ni dels nens que l'observen embadalits. Ni de la turista de cabells clars que passa corrent ràpidament fent veure que no veu res. Ni del soroll dels sabres que anuncien que d'aquí poc la passaran per la pedra. Fa veure que ni se n'adona de que la seva companya dels darrers dies, la búfala Maria, ara està estirada al mig del carrer, oberta en canal i amb els budells desparramats sobre l'irregular asfalt del carrer alexandrí. Ni tant sols s'immuta davant les imatges del televisor de la tenda del costat, on s'anuncien els preparatius del multitudinari pelegrinatge anual. I s'estira sobre el toll de sang que s'ha format i posa la seva mirada en l'horitzó. Més enllà dels confins de la pedra sagrada de la Meca.
Torna l'eid el kebir als carrers d'Alexandria. Torna la Festa del Sacrifici.
Kulu sana ua entu taibiin....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada