dimarts, 11 de novembre de 2008

Mahmoud

El Mahmoud és un jove alexandrí de 23 anys. Després d’haver estudiat la carrera de turisme, treballa prop de 12 hores diàries venent llibres d’informàtica elemental en un mercadillo al costat de la Biblioteca d’Alexandria. D’aquests llibres que es veien a Bacelona fa 10 anys, amb instruccions elementals per fer anar programes com l’Excel, el Word, el Photoshop o, fins i tot, el Facebook. El típic llibre que un es compra creient que aprendrà de forma autodidacta i s’acaba florint a la prestatgeria. A més d’això ven alguns jocs pirates d’ordinador, diccionaris per aprendre idiomes (el d’espanyol està decorat amb una preciosa gallina preconstitucional) i alguna pel·lícula de la Disney. Per aquesta feina el Mahmoud guanya aproximadament el sou base del país: 300 lliures egípcies al mes (43,13 € a canvi d’avui).

Però la eficiència i diligència del nostre personatge ha fet que, recentment, li hagin proposat un ascens. Ara treballa en una oficina. De 9 del matí a 5 de la tarda. Davant d’un ordinador. Amb més tranquil·litat i flexibilitat. El seu sou base ha pujat a 400 lliures (57,53 €) i rep uns incentius per vendes que poden fer-li guanyar un màxim de 700 lliures per mes (100,73 €). El Mahmoud està molt content. Amb aquests números pot començar a plantejar-se estalviar, a més de seguir contribuint a la minsa economia familiar. Per un Egipci poder començar a fer calaix significa començar a pensar en l’objectiu de tot bon musulmà: el matrimoni, una cosa que no s’escapa de l’horitzó del nostre peculiar amic.

Però el Mahmoud té un problema. L’han cridat per fer la mili. “Diuen que em necessiten”, ens diu. El servei militar és obligatori per a tot jove egipci entre 18 i 20 anys que no sigui fill únic i té una durada d’entre 14 i 36 mesos depenent de la formació acadèmica. Un eufemisme de segregació classista. 200 lliures egípcies de sou (28,78 €) i un ranxo més que infame que el Mahmoud ens recorda que va fer emmalaltir el seu germà gran.

Tot i que l’hi han promès que si ha de marxar l’hi guarden el lloc a la feina, el Mahmoud no té cap interès en passar aquest temps en un cuarter que, en el pitjor dels casos, serà guardant la frontera egipcio-israelina. Sensació que comparteix amb la major part dels joves egipcis. De fet alguns fugen del país fins els 30 anys per evadir aquesta “responsabilitat”, el que és considerada una “deshonra” al país i provoca una sanció econòmica d’uns 580 dòlars i la impossibilitat d’accedir a cap càrrec dins l’Administració Pública.


La esperança del nostre amic Mahmoud era que fos declarat inútil per al servei per una cicatriu que té a l’avantbraç des que un cotxe l’envestís als 12 anys quan creuava el carrer. L’autèntic esport de risc alexandrí. I diumenge va anar a fer les pertinents proves mèdiques. En una enorme sala el van tenir esperant en roba interior, junt amb diversos centenars de joves més, durant més de 4 hores. Després, una ràpida inspecció i el metge segella que la cicatriu no és suficient. Apte.

Ara, la darrera esperança del Mahmoud és que un sorteig el deixi sense plaça, o que se l’enduguin a un cuarter proper a la ciutat i pugui fins i tot dormir i menjar a casa, o que no se l’enduguin a cap lloc en conflicte, o que el seu país no passi de l’Estat d’Excepció en que viu des que el 1981 assassinessin el president Sadat. Insha’Allah ens repeteix, afegint que prega per a que el seu Déu no se l’endugui a carregar cap fusell.

3 comentaris:

Ramon ha dit...

10 n'hi dó! O Alà, tant hi fà...

Salut Company!

Una abraçada des d'enmig la boira targarina.
mon

Anònim ha dit...

Ho sabeu que ens feu d'allò més enveja, oi..?
Està clar que la vostra aventura no ha fet més que començar, segur que encara us queda el millor!

Mil petons per en Sergi, i n'hi passes uns quants a en Marc.

Sílvia

joel ha dit...

Insummició companys!
Militars a la merda!