diumenge, 2 de novembre de 2008

Saïd o la cerca de pis

-

Saïd és un alexandrí de 47 anys que treballa de camioner per una empresa espanyola que està implantant l’energia eòlica al desert egipci. Després d’una llarga estona conversant amb ell a la Corniche s’ofereix a donar-nos un cop de mà en la nostra fins ara poc fructífera recerca de pis a la ciutat. Ens pren el número de telèfon i ens diu que provarà de trobar alguna cosa i trucar-nos en poca estona. En poc menys de mitja hora el telèfon del Sergi comença a sonar.

En Saïd ens convoca a la farmàcia que es troba rere l’històric hotel Cecile de la plaça Saad Zaghloul. Allà ens espera acompanyat d’un home d’avançada edat, mol petit i amb bigoti i gel·laba blanca, que seu en una cadira d’on, segurament, no s’ha mogut en tot aquest llarg dissabte. Aparentment ingenu, figura innocent, les aparences enganyen. Res del que passa per aquells carrers s’escapa del nostre petit personatge.

L’home s’aixeca i ens acompanya, un carrer més enllà, a un portal on creu que ens poden llogar un pis. El portal no fa gens de mala pinta, il·luminat i amb un beoab (porter) molt ben mudat. Pugem amb l’ascensor (que no té portes) fins al setè pis, on l’home truca a una porta d’on surt una anciana. Masaul’jair.. Massaul’nur... La dona, que ens parla a través del reixat de l’entrada, no sembla massa interessada en llogar-nos el pis. Es vol assegurar que no hi pujarem dones de cap tipus, però en Saïd insisteix en la nostra bona fe i en els nostres objectius com a estudiants. La dona, finalment, accedeix a deixar-nos veure el pis, a la cuarta planta.

A l’ascensor però, només l’hi funcionen els botons de la primera i la setena planta amb el que algú ha d’aturar el motor quan passa pel cuart s’hi hi vol baixar. Un cop allà, a les fosques, busquem la porta, on el nostre petit i ancià guia es baralla una bona estona amb la clau per fer-la encabir al forat pertinent que obri el portal. Un cop solucionat el problema se’ns presenta la llar. Per dir-ho d’alguna manera. Mentre el paper del sostre es cau a tires, la irrisòria llum del lavabo ens ajuda a no veure el grau de brutícia que s’ha afermat al bany, abans de sortir al balcó i contemplar com a un petit sofà individual li manquen cinc minuts per a aixecar-se per si mateix i venir a donar-nos la benvinguda al nostre sòrdid apartament. Malgrat que la nostra decisió ja està presa, fem el paper de preguntar el preu a la vella del setè, que insisteix en la nostra obligada castedat prematrimonial, el tasa en un preu que no acabem d’entendre si és per dia, mes o persona. Tant hi fa. Al carrer ens acomiadem del nostre guia donant-li 5 lliures (80 cèntims) i dient-li que potser ja vindríem demà a dir-li alguna cosa...

4 comentaris:

Mr Bruguera ha dit...

Què passa companys, la vostra història és digna d'un llargmetratge de dissabte tarda. Friso per saber quina és la vostra opció, us quedareu amb l'apartament decorat pels arquitectes de ramses?, seguireu buscant mentre espereu que us surti la carolain de la tele i una dona baixeta us digui des de pantalla de tub, marc.. sergi.. carolain.. seguir la luz, seguir la luz, no tengais miedo.
Doncs res, grans aventurers, vaig a veure si trobo alguna cosa per vosaltres des del barri del coll, el petit reducte net de la podrida barcelona.
Un peto de la cris i una gran abraçada plena de bones vibracions.
Ei, però les vibracions no les feu servir per a plaers carnals que no us en tornarè a enviar.
Apa, bona nit

Mr Bruguera ha dit...

Almo, he estat buscant per internet pisos de lloguer més o menys per on penso que esteu, per lo de la platja, t'envio una pàgina web on es lloguen pisos, habitacions, i de tot, he trobat un pis per 800 egp o sease uns 112 euros al mes, esta a alexandria shotz, o sea, ni puta idea, però bueno, alexandria.

et passo el link directe per arribar-hi més ràpid:

http://cairo.craigslist.org/apa/896580093.html

sinó us fa el pes aquest mireu a la pàgina:

http://cairo.craigslist.org/ i després housing

és molt senilla però segur que trobeu alguna cosa bé de preu, entre altres coses. No se si coneixeu la pàgina LOQUO de barcelona, doncs res, és molt semblant. Apa companys, digueu-me alguna cosa aviat per deixar de buscar, o no.

Un peto ben gran des de barna

Jep ha dit...

Almo! Vent-te la càmera i compra't un bon boli, casumlòstic! Que els docus que fas ja són guapos, ja, però això d'escriure ho fas amb força ofici! JEjejejeeee
Res tio, de veritat que he disfrutat molt llegint aquestes primeres entrades al blog. Com diu el company d'aquí dalt-sobre, jo també friso per saber el desenllaç de la cerca i captura de pis.
Salut!

joel ha dit...

Si que esta distret..., es com una aventurilla per capituls, encara no tinc asimilat que sou vosaltres els protagonistes!!