El besha Karim assaboreix fins el darrer centilitre de haram de la seva amarga cervesa. Aparcat en un racó, en silenci i soledat, degusta la mil·lenària beguda egípcia més internacional mentre ressonen per les parets oblidades melodies d’un llaüt tocat per un vell borratxo. De repent, el telèfon del besha sona sens parar. Alahu akbar. Els minúsculs altaveus del seu Nokia fan ressonar el takbir corànics fins que decideix a respondre la trucada.
Vet aquí el joc hipòcrita de la moral. Un joc en el que important no és el que és sinó el que la gent pensa que és. I és així com es compren i venen silencis. Als temples dels vicis prohibits ningú hi veu res. I quan se’n surt, ja ningú sap res.
I per això quan algú compra en una tenda una llauna o ampolla del monopolístic alcohol Heineken a Egipte, se l’emporta amagat rere una opaca bossa,. Com si se sortís d’un centre de venopunció amb la metadona sota l’aixella. Tal qual.
Misteris religiosos. No exclusivament musulmans. No ens enganyéssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada