diumenge, 17 de maig de 2009

Des d'una finestra


Um Hamida ha viscut tota la vida al seu carrer Tannis d'Ibrahemiya. Hi va néixer, s'hi va casar, va criar i, avui, quan ja és una vídua amb els fills enfeinats lluny de casa, hi envelleix sense més. I avui en dia, quan ni les forces de les seves cames plenes de varius, primer, ni la forçada moral islàmica, després, li permeten sortir al carrer, veu el món passar a través de la finestra de casa seva. Repenja els seus colzes amb sobreeixit esforç sobre la alta cornisa del finestral, recolza el seu cel·lulític darrere sobre una escorcada cadira i s'aboca a allò que passa mur enllà. I des d'una finestra del carrer Tannis veu el Món passar.


I observa com el Rais Ahmed puja el preu de les fruites del seu carro mòbil a aquells turistes despistats, com la família Gamaal agafa el cotxe per dur la quitxalla a escola cada matí o com el sastre cristià de la cantonada avui sembla que fa deu minuts tard a obrir la seva parada. Com cada dia, a les 10 i 5, pocs minuts després que el Mahmoud i el Haled repiquin amb força les seves bombones de gas a l'espera de que algú estigui acabant d'escurar la seva fent bullir l'aigua de l'últim té.


Des d'una finestra del carrer Tannis, Umm Hamida veu el món passar i convida els porters de tots els edificis a que li expliquin les darreres novetats del carrer. I la fa petar durant hores. I demana als vianants que li comprin aquella cosa o l'altra i que li portin aquell paquet a aquell baobab de l'edifici de més enllà. I sense rubor ni pudícia pregunta a tot aquell qui passa que què estudia, si està casat i quan cobra pel seu treball o paga pel seu pis. “Ah, doncs son molts diners, potser hauries de preguntar per un altre pis a Sporting, carrer enllà”, aconsella banalment.

I des d'allà, sense ni tant sols presentar el seu nom de pila als forasters, viu la senyora Um Hamida. Amagada sota el nom del seu primer fill mascle. Amb els colzes forçadament repenjats sobre la cornisa. Observant el món a través d'una finestra. Una finestra del carrer Tannis d'Ibrahemiya.


Foto: Sergi-Al Ayn


PD: El casament i posterior viatge de noces de l'únic tèncic encarregat del rutinari sistema d'internet al barri d'Ibrahemiya ha provocat la no actualització d'aquest blog fins el dia d'avui. Fins que no ha retornat Mido no hi ha hagut ningú capaç de desfer l'entrellat que penja dels nostres balcons alexandrins.