dijous, 4 de desembre de 2008

control universitari

Cada matí el nostre cervell ofereix una lluita titànica per separar les parpelles mentre exercitem la nostra més que dubtosa agilitat esquivant cotxes a plena avinguda del canal de Sues. Preludi d’un cop de cintura que ens permeti esquivar la vigilància policial que, com cada dia, es dedica a demanar la identificació als alumnes de la Universitat d’Alexandria. Mentre un policia uniformat fa passar d’un en un els alumnes que ensenyen les seves credencials abans d’entrar al campus, un altre controla l’entrada dels vehicles rodats.


Val a dir que esquivar el control no és, ni molt menys, complicat, sobretot si s’és occidental i se sap escollir l’entrada amb el policia menys eficient de tota la Universitat. La qüestió és trobar el que faci cara de més adormit que, per sort, sol ser el de l’accés més proper a la nostra escola d’idiomes. L’home, assegut en una cadira, també s’està barallant amb si mateix per mantenir-se despert a tant elevades hores de la matinada. Les 9.


Mentre a Barcelona els estudiants segueixen cridant contra el Pla de Bolonya, a l’altra punta del Mediterrani les reivindicacions universitàries corren per altres camins. Malgrat que l’article 18 de la Constitució Egípcia i el 317 de l’estatut de les universitats reconeixen la independència universitària i prohibeixen la presència policial als campus, la realitat és una altra. L’Administració de guardes universitaris controla els accessos i la seguretat als campus egipcis des que se signés un decret en aquest sentit l’any 1981. Vesteixen com a policies i segueixen ordres directes del ministeri d’Interior, avui dirigit per Habib El-Adly. Son policies. Activistes egipcis han denunciat l’assetjament d’aquests cossos als recintes universitaris: persecució política, control sobre decisions internes de la Universitat, com l’elecció del degà, i, fins i tot, el control i l’exclusió de candidats d’oposició a les eleccions sindicals estudiantils.


Dos joves de la Universitat cairota de Helwan van denunciar a primers de novembre haver estat assetjats per membres d’aquests cos quan intentaven accedir a la seva facultat. Els estudiants asseguren haver estat registrats sense motiu aparent amb amenaces verbals i físiques incloses. Fins i tot asseguren que han telefonat a les seves famílies amenaçant-les amb l’expulsió. Paradoxalment els 2 estudiants, membres del grup d’Estudiants en Resistència, han estat denunciats per suposada agressió a 15 membres de les forces de seguretat. Els joves asseguren que aquesta és una situació habitual darrerament a les universitat cairotes, i especialment a Helwan. “Qualsevol estudiant conegut per la seva activitat política és senyalat pels cossos de seguretat, el teu nom és aquest i aquest i vius aquí i aquí, si no deixes el que estàs fent, tindràs conseqüències” afirmen.

El passat 25 de novembre, però, una decisió del Tribunal Administratiu va reconèixer la inconstitucionalitat d’aquesta mesura i va comminar la Universitat de Helwan i les de tot Egipte a retirar els cossos policials estatals dels recintes estudiantils i reemplaçar-los per cossos de seguretat propis i autònoms. El decret de 1981 era, segons el tribunal, inconstitucional i la policia hauria de marxar de la Universitat.


Malgrat que la decisió és vinculant i d’aplicació immediata a tot el país, les coses van al seu propi ritme. Una setmana després els carnets els demanen homes vestits de civils. No se sap qui els ordena, però a cada porta son controlats de ben a prop per, almenys, un home unifomat amb el tradicional vestit negre hivernal de la Policia nacional egípcia. Per tant seguim havent de buscar el policia més mandrós de tot el campus per evitar treure el carnet mida A5 que ens acredita com estudiants del Centre TAFL d’Alexandria; la cosa més semblant a la ONU que un hagi vist en la vida. Però això ja és un altre tema...