El cinema Amir és un antic cinema alexandrí. Inaugurat l’abril de 1952 amb el passi, dos anys després de la seva estrena oficial, de Tot sobre Eva de Joseph Mankiewicz i amb Bette Davis com a protagonista. Amb capacitat per a més de mil persones, actualment es troba dividit en 6 sales. El cinema és una antiga propietat de la 20th Century Fox i actualment programa cinema autòcton i les darreres superproduccions de Hollywood.La darrera pel·lícula de James Bond, Quantum of solace, és una de les estrelles de la cartellera local. Emesa en versió original amb subtítols en àrab estàndard, l’entrada val poc més de dos euros, exactament el mateix que val un pot de crispetes, mida única, i dues llaunes de coca cola per a gaudir de ple del darrer capítol d’una de les sagues cinematogràfiques de més èxit de la història.
En una sala més que decent parelles de joves festegen dirigint-se tímidament la paraula. Deu ser per això que posen el volum del fil musical a tot drap instants abans de que comencin els anuncis comercials. La sala entra en tensió quan la primera i impactant escena de la pel·lícula surt en pantalla. La veritat és que sorprèn el silenci amb que se segueix el film en un país tant poc avesat al silenci. Res més lluny de la realitat, resulta ser un miratge. 15 minuts després de que comenci la pel·lícula entra a la sala una família al complet. Pare, mare, àvia i els dos fills, un dels quals amb prou feines es deu posar dempeus. No passen ni 3 minuts que el pobre infant, a causa de la foscor de la sala, trenca a plorar. Els seus crits, que omplen la sala, no troben consol. Se’l passen de mare a àvia, i de àvia a pare, sense tenir èxit davant l’exasperació d’una sala on ara ja comencen a sonar els primers mòbils. N’hi ha qui els agafa i tot.
- Hola, estic al cine......Sí, el James Bond.......nono, digues........gràcies a déu, tot bé. La teva família què tal?......tothom bé.....ualhamduli’lah...
La família, la criatura dels quals no pararà de plorar, arribaran a la sàvia conclusió de dur el nen a fóra de la sala quan faltin poc més de 20 minuts per a que acabi la pel·lícula. Mai hagués imaginat que trobaria a faltar la nena dels Cines Balanyà que fa callar tota la sala!
Impossible d’escoltar mínimament els diàlegs en anglès i amb uns subtítols que trigaríem 10 minuts a llegir, que no comprendre, el que passen en 30 segons, la pel·lícula passa a ser una odissea. Però això no és tot. Misteriosament, la pel·lícula té alguns salts força incomprensibles. La música dels crèdits d’inici, de repent, es talla. Es nota un salt. Curiosament apareix quan uns grans de sorra comencen a dibuixar una figura femenina...i que sembla nua. Algú ha decidit fer servir les tisores. I no es pot dir que ho faci amb gaire traça. La mateixa sensació succeeix instants després quan el 007 sembla seduir una agent britànica. Hi ha alguna cosa que no s’entén. Hi falta un tros d’una escena. Una escena completament innocent en una de les pel·lícules més toves de l‘agent Bond. Tant hi fa. Algú ha decidit que la moral islàmica no podria aguantar veure l’esquena nua de Gemma Arterton o la silueta insinuada d’una dona als títols de crèdit. Als egipcis, però, no els cal viatjar a cap Perpinyà per poder veure el flirteig complet de David Craig. Avui en dia existeix internet, el que resta el seu encant a la cosa. Però, si suméssim aquest peregrinatge al protocolari cap a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada