dissabte, 6 de desembre de 2008

Recepta informàtica

Es donen veus pel veïnat. Es recomana fer-ho entre els bewwabs (porters), que solen ser els més enterats. S’acorda una data estimada. S’espera una estona a casa a que piquin a la porta. Un parell de joves demanen per tots els balcons de la casa. Observen la millor opció i tornen a marxar.

Una mitja hora després un dels homes anteriorment esmentats torna a venir a la casa. S’aboca al balcó i espera. En pocs minuts comença l’espectacle. Un home enfilat al terrat del bloc de davant comença a moure circularment el cable telefònic per damunt del seu cap talment com si es trobés a un ranxo texà i volgués caçar alguna vedella. El seu objectiu, però, no té cames ni corre: és un balcó en un cinquè pis. El cable ha estat prèviament preparat. Ha recorregut mig barri des del cibercafè dels joves fins l’esmentat terrat, sortejant balcons i demostrant que el camí més ràpid entre dos punts mai és la línia recta. Després d’uns quants intents del jove, entre els quals és possible que li calgui baixar al pis d’algun veí per desenredar el cable atrapat, l’home aconseguirà fer diana. Es mira de fer arribar el cable a l’interior de l’immoble. Per això es recomanen els forats de l’antena de televisió. En el seu defecte, es recomana supervisar la instal·lació. Es disposa el cable restant per la casa, a gust del consumidor. No s’esperi gaire displicència autòctona en aquesta fase del procés. Es connecta un dels caps del cable a l’ordinador desitjat.


Procedeixis després a una lluita tecnològica i idiomàtica entre un informàtic que no sap castellà i un barceloní que no sap com va el Windows XP. Finalitzat aquest procés s’inicia un diàleg de besucs entre els mateixos individus per establir quotes i terminis. Un cop s’entén que ta’miin és dipòsit d’assegurança es segella l’acord. Es sacseja tot, es carrega de paciència occidental i per 35 lliures al mes, uns cinc euros, s’obté accés a internet d’alta velocitat a domicili.


Observis les possibles conseqüències de la recepta. Una ciutat plegada de cablejat penjant d’immobles, balcons i terrasses. Cabdells inacabats, lianes electròniques que connecten immobles, miracles del possibilisme modern. Això sí, evitis inacabables obres d’obertura de carrer anuals per a instal·lar avui el cable, demà l’adsl i passat la fibra òptica. Res és impossible.