Al bell mig del desert occidental libi. Entre el mar de dunes i la depressió de Qattara. A més de 300 quilòmetres de qualsevol indret amb vida, sorgeix Siwa. L’oasi està situat en una depressió Els 350 quilòmetres que la separen de Marsah Matrouh i que avui es recorren amb més o menys comoditat a través de l’asfalt eren una autèntica entelèquia tant sols unes dècades enrera. La carretera es va inaugurar el 1985 i l’única connexió possible anterior era emulant el bíblic Moisés, el que pot donar una dimensió de l’aïllament en el que ha viscut durant segles la zona. Una bona mostra és avui en dia el poble de Siwa.
La tranquil·litat de la vila només es veu trencada pels crits de burros arriats per infants que encara no saben ni comptar fins a deu i sobredecorades motocicletes xineses que recorren les places davant la inexpressiva mirada dels més ancians. Carrers sense asfalt, extensions de cases a mig-mai acabar i la sempre inquietant presència de les ombres humanes que son les dones de Siwa. 
Anònimes figures amagades sota pal·li, que de ben segur devien inspirar algun atretzista del Senyor dels anells i que configuren la part més exòtica i també desapassionant del retrat de l’oasi. Però no és l’única.
El canvi que la ciutat ha experimentat amb l’arribada recent del turisme és palpable. El poble és ple de guiris amb pell de gamba, uns emulant Verano azul amb bicicletes i els altres de paquet en simpàtics taxi-burros decorats amb cartells de hello, hello o welcom to siwa. Tendes de manufactures, restaurants i resorts fins avorrir, cartells en anglès promocionant viatges en 4x4 per les dunes. Tot palpablement recent. La quantitat d’hotels només se supera per la de mesquites. I vist que en temporada alta la majoria (d’hostals) es troben buits, la xifra és del tot desproporcionada. Ja veieu que això del turisme ens acompanya fins al lloc més recòndit.
Tot sota la sempre atenta mirada de l’imponent Shali, laberíntica fortalesa medieval bereber feta amb el kershef (barreja de sal i sorra) i que 3 inesperats dies de tempesta van destrossar a primers de segle. El Shali és avui testimoni preferent de tot allò que succeeix a l’oasi. I és que Siwa té un encant especial. La candidesa de la seva gent. La tranquil·litat de la seva vida. La bellesa dels seus paisatges. La musicalitat del siwi, la seva llengua bereber. L’encant de les seves postes de sol. La dolçor dels seus dàtils. La seva història, barrejada entre els orígens de la humanitat, Alexandre el gran o Cleopatra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada