dissabte, 31 de gener de 2009

Transports Públics (I)

Imaginis un front marí de més de 20 quilòmetres de llarg. A una banda, el Mediterrani; de l’altra, fantasmagòriques construccions victorianes atacades pel temps. Escatats edificis, testimoni secular de la poca docilitat de la brisa marina, es combinen amb moderns complexes, testimoni de la poca docilitat humana. Això és la Corniche, el passeig marítim alexandrí. Postal napolitana però en versió egípcia. Mataró versió Eixample barceloní, si es vol. Sense Renfe i sense Nacional II, però amb més de 5 carrils per banda que la anarquia automobilística local pot convertir en el doble. Cotxes gambant a 70-80 quilòmetres hora davant atònits vianants que es juguen la pell mirant d’arribar a l’altra banda. L’esport local de risc és aquest. Creuar un carrer un dia qualsevol.

I en una ciutat en que càlculs poc científics diuen que viuen 7 milions de persones arrambades a una fina línea de mar, sorgeix un peculiar mitjà de transport. Desenes, centenars de petites vagonetes corren Corniche amunt, Corniche avall. Versió Alexandrina de la Línea Blava del metro. És la popular Mashrou’a, versió local del taxi col·lectiu. 15 persones atestades en una vagoneta privada, aprofitant els racons més minúsculs per entaforar-hi una cadireta, que per uns pocs cèntims et transporta arreu de la ciutat. I més enllà. Les sortides als passos subterranis juguen a ser improvisades parades de la vagoneta. Futurs clients juguen a fer mímica a les voreres tot cridant l’atenció del conductor. Un conductor, no cal dir-ho, que faria les delícies de qualsevol examinador de la DGT. Mentre indica el destí assenyalant intermitentment el volant amb una mà, amb l’altra aguanta i recompta sense parar els bitllets, a la vegada que encara és capaç de fer sonar el clàxon i maleir, molt musulmanament, el conductor del davant, del darrere i fins i tot el que està 200 metres més enllà. Tot mentre algú mira de cridar-li que pari a un costat, lausamah, mirant d’esquivar la famosa sordera del conductor de Mashrou’a. Tot un art sobre rodes que per poc menys de 15 cèntims d’euro permet recórrer Alexandria sencera. Ins’ha’al·lah!

Foto: Sergi Cardona