Anfushi

En un dels extrems d’Alexandria, en una llengua marina guanyada al mar, molt a la vora d’on es trobava l’antic far, hi ha el popular barri pescador d’Anfushi. Antic barri otomà; testimoni popular dels canvis d’aquesta ciutat, sempre al marge dels moviments benestants alexandrins. Escenari de novel·les mahfuzianes com Miramar, Anfushi és un diamant en brut.

Dolçament decrèpit. Terriblement arraconat. Bellament popular.

Laberíntics carrerons recorren el seu cor, impregnat d’olor a peix. Salnitre esquitxat a les seves façanes, bullici popular sobre els seus carrers. Treballadors remouen el producte del dia i negocien amb comerciants a les pútrides llotges. Desenes de treballadors completen artesanalment espectaculars embarcacions a les drassanes. Torres de fum fugen de les graelles on els cuiners rosteixen els peixos del dia. Peixaters ambulants escuren la gargamella amb els lemes de la setmana. “Rogers com la mel!”. “Calamars com el jessamí!”. “Dolcíssimes tallarines!”

Gumruk, una part d’aquest barri mariner, va ser, com la Barceloneta, guanyat artificialment al mar per tal de connectar l’antiga illa d’Anfushi amb la resta d’Alexandria. I la resta del barri recorda enormement l’antic barri mariner barceloní. Popular, sovint no massa ben considerat, l’alta societat alexandrina només s’hi apropa a menjar peix. I encara. Però desprèn el mateix encant que el barri barceloní. La Barceloneta ha passat de ser un lloc repudiat per la societat benestant catalana a ser un dels racons de moda de La botiga més gran del món. Darrer objectiu dels taurons especulatius catalans. Qui sap el futur que depara als carrers d’Afunshi...

foto: Stefan Greens