dilluns, 21 de setembre de 2009

Eid mubarak

Kulu sana ua enta teib!saluda el porter dibuixant un inusitat somriure en el seu rostre. Ua enta teib, ya mualem! Respon el fruiter. Sona el timbre de casa: Eid mubarak! saluda el captaire mentre sacseja la pandereta esperant que se li doni la zakat, la caritat islàmica. Una alegria col·lectiva es desprèn pels carrers d'Alexandria aquests dies. 29 dies de dejuni col·lectiu es deixen enrere amb la celebració de l'Eid el fitr, la festivitat de tres dies que marca el fi del mes sagrat de Ramadà.


La festivitat converteix el centre d'Alexandria en un territori comantxe. Joves vinguts d'arreu de la ciutat i comarques setgen els voltants de l'estació de Ramleh. Estrenen roba, com marca la tradició. Gasten absurdament i mecànica les pagues que els pares els han donat perquè els deixin tranquils i amb aquest típic aire d'inconscient impunitat que dóna la adolescència es creuen els reis de la ciutat. Estrangeres incloses, les quals solen ser el més sucós objectiu amb qui gastar la seva àgil verborrea i encara més àgil càmera de 2 megapíxels acoblada a un telèfon de segona generació. Els entorns de la mesquita d'Ibrahim, que dies enrere congregava milers de devots escoltant les sagrades paraules del Corà, avui son improvisades pistes hípiques. Cavalls i mules es lloguen per poques lliures per galopar per allà on dies abans només eren catifes, sandàlies amuntegades i homes lloant la grandesa d'Al·lah.


3 dies que marquen el fi del mes sagrat del dejuni. Un esperat final que no deixa indiferent a ningú. Com Ahmed, el maskherati del barri, que haurà de tornar a buscar feina. Durant cadascun dels 29 dies del Ramadà ha estat despertant el veïnat a quarts de tres de la matinada per a que no oblidessin prendre el sukhur, el darrer àpat abans de l'eixida del sol i l'inici del dejuni. Un dejuni que haurà d'esperar poc més de 330 dies per tornar a aparèixer i encendre de nou les llums dels fanus.