Ha arribat el Ramadà, el mes del dejuni, sawn, un dels cinc pilars de l'Islam. El novè mes del calendari musulmà, el mes en que l'arcàngel Sant Gabriel va llegar el missatge de Déu, Al·lah, al profeta Mohamed, qui havia estat en dejuni a les muntanyes de Meca durant aquells dies. I en el seu honor, tots els musulmans celebren el dejuni, privant-se de menjar, beure, fumar o practicar sexe durant les hores solars. Durant un mes.
Els minuts immediatament anteriors al magreb, la posta de sol, es converteixen en moments màgics, quan la bogeria dels carrers egipcis es torna de repent en un desert de serenitat. Les 6 de la tarda es converteixen, de cop, les 4 de la matinada. Tant sols les garnaldes voleien al mig dels carrers i grups de joves regalen als pocs conductors que hi ha kits especials per al trencament del dejuni. Ningú ronda els carrers. Cap cotxe fa sonar els clàxons. No hi ha cap embús. No hi ha cap baralla. Un silenci que només es trenca amb el crit del muetzí. Un crit que, a part de marcar el moment de la pregària, marca l'instant del trencament del dejuni. El que els castellans diuen Desayuno i els anglesos Breakfast. I que en el cas egipci es una qüestió literal.
Després d'un dia sense ni tant sols provar l'aigua els egipcis es beuen els digestius tamer, subbia o kamer eddin abans de llançar-se amb impaciència sobre un munt d'àpats curosament preparats al llarg del dia. El crit del muetzí sona com les campanades de cap d'any per aquests musulmans assedegats i afamats per un dia de dejuni. Enormes taules omplen molts carrers on els veïns i comerciants inviten els transeünts a trencar el dejuni plegats. I la habitual agitació dels carrers torna a la seva normalitat.
Normalitat que només varia als voltants de les grans mesquites, com la d'Ibrahim al barri alexandrí d'Azarita. Allà centenars de devots es congreguen cada nit per escoltar la isha'a, la pregària especial de Ramadà, entonada per un popular sheij especialment vingut del Caire per a l'ocasió i que retrona per les desenes d'altaveus que s'han repartit pel carrer. I centenars de musulmans repeteixen sincronitzadament la rakka al compàs de la oració. Fins i tot quan un problema energètic fa tallar l'electricitat, els devots completen la litúrgia a viva veu amb corprenedors i compassats crits lloant la grandesa de Déu en aquests dies tant senyalats. Els dies del generós Ramadà.
Foto: Sergi-Al Ayn
Els minuts immediatament anteriors al magreb, la posta de sol, es converteixen en moments màgics, quan la bogeria dels carrers egipcis es torna de repent en un desert de serenitat. Les 6 de la tarda es converteixen, de cop, les 4 de la matinada. Tant sols les garnaldes voleien al mig dels carrers i grups de joves regalen als pocs conductors que hi ha kits especials per al trencament del dejuni. Ningú ronda els carrers. Cap cotxe fa sonar els clàxons. No hi ha cap embús. No hi ha cap baralla. Un silenci que només es trenca amb el crit del muetzí. Un crit que, a part de marcar el moment de la pregària, marca l'instant del trencament del dejuni. El que els castellans diuen Desayuno i els anglesos Breakfast. I que en el cas egipci es una qüestió literal.
Després d'un dia sense ni tant sols provar l'aigua els egipcis es beuen els digestius tamer, subbia o kamer eddin abans de llançar-se amb impaciència sobre un munt d'àpats curosament preparats al llarg del dia. El crit del muetzí sona com les campanades de cap d'any per aquests musulmans assedegats i afamats per un dia de dejuni. Enormes taules omplen molts carrers on els veïns i comerciants inviten els transeünts a trencar el dejuni plegats. I la habitual agitació dels carrers torna a la seva normalitat.
Normalitat que només varia als voltants de les grans mesquites, com la d'Ibrahim al barri alexandrí d'Azarita. Allà centenars de devots es congreguen cada nit per escoltar la isha'a, la pregària especial de Ramadà, entonada per un popular sheij especialment vingut del Caire per a l'ocasió i que retrona per les desenes d'altaveus que s'han repartit pel carrer. I centenars de musulmans repeteixen sincronitzadament la rakka al compàs de la oració. Fins i tot quan un problema energètic fa tallar l'electricitat, els devots completen la litúrgia a viva veu amb corprenedors i compassats crits lloant la grandesa de Déu en aquests dies tant senyalats. Els dies del generós Ramadà.
Foto: Sergi-Al Ayn
3 comentaris:
molt interessant el tema del "desayuno" no hi havia caigut mai en el significat de la paraula.
jejejeje....
i el Break Fast (trencar dejuni) dels anglesos....
Vaig posar ahir un post fent referència a aquest teu i un amic comenta que cada dia de ramadà resten una hora a les hores que han de estar en dejuni. És cert? a veure si pots contestar al blog.
Publica un comentari a l'entrada