Postal

Un gat remena entre la brossa amuntegada a la vora del carrer. Una dona espolsa sorollosament una estora a dos pams dels altaveus per on ressona, a tot volum, la crida del muetzí. Una ninkab observa, a través de l’enreixat del seu vestit, els enormes sacs d’espècies i llegums al carrer abans de preguntar a l’encarregat si té una mica de cúrcuma. El peixater torna a llençar una galleda d’aigua carrer avall, enfangant-ho tot, mentre el verdurer torna a posar a lloc el preu dels carbassons. Avui estan a 3 lliures el quilo.

Un home en una cadira lloga per minut els telèfons mòbils que té sobre una capsa de cartró. Una vella treu el cap per una diminuta finestra i observa com s’alimenten els seus xais, a mig carrer. Els pobres animals no saben la que se’ls acosta. A primers de desembre seran degollats públicament en una de les grans festivitats musulmanes en commemoració del sacrifici bíblic d’Abraham. La sort dels conills, coloms i galls dindi que mengen com embruixats sobre capses de plàstic no durarà tant de temps. Aquesta acabarà quan algú els esculli com a àpat de la setmana i siguin degollats segons el mètode halal.

Als cafès colonials de Mansheya els jubilats juguen a Tawla (Backgammon) mentre pipegen cerimoniosament la sheesha i vigilen de no embrutar-se els llavis amb el marro del té carregat que beuen. D’igual manera, al carrer, els edificis victorians i noucentistes semblen impassibles a l’espectacle diari d’aquesta ciutat. Sembla poder palpar-s’hi encara, a través de les seves parets, la nostàlgia i la melangia de temps passats.

Cues de pescadors seuen a la vora del mar esperant que la presa mossegui l’esquer. El mateix fan parelles de joves passejant per la Corniche. Un pam i enormes barreres socials els separen. Un nen oxigena el foc que cuina les panotxes davant d’un home que fa gestos per parar una masgoua. Uns joves mira de trobar el moment de creuar l’avinguda d’improvisats 5 carrils per banda. La seva amiga s’ha quedat a mig camí, amb cotxes a 60-70 km/h passant-li a tocar del seu encara innocent cos femení. L’ocasional escombriaire no pot evitar escopir a terra abans d’amagar la meitat de la brossa en algun lloc inaccessible. En una garita de tràfic un policia amb cara de retardat ens veu passar i somriu mentre prova de cridar quelcom similar a “Wellcome to Egypt”. I ja duem un mes a Alexandria.